Si convius amb un infant d’aquesta edat, segur que alguna vegada t’has trobat en una situació com aquesta: li dius que avui no comprareu aquell joguet, que és hora de marxar del parc o que no pot menjar una altra galeta… i, de sobte, esclata una tempesta.
Plors inconsolables, crits, puntades de peu o fins i tot estirar-se a terra enmig del supermercat.
En aquests moments és fàcil sentir-se desbordat, preguntar-se si s’està fent bé o notar la mirada de les persones que hi ha al voltant.
La bona notícia és que, encara que puguin ser molt esgotadores, les rabietes en nens de 2 a 3 anys formen part del desenvolupament normal. En la majoria dels casos, no volen dir que el teu fill sigui capritxós, que estigui mal educat o que intenti manipular-te.
Simplement està aprenent a gestionar emocions molt intenses amb un cervell que encara no disposa de les eines necessàries per fer-ho.
Entendre què hi ha darrere d’una rabieta no farà que desaparegui d’un dia per l’altre, però sí que t’ajudarà a viure aquestes situacions amb menys culpa, menys frustració i molta més calma.
Per què apareixen les rabietes en nens de 2 a 3 anys?
Entre els dos i els tres anys els infants viuen una etapa plena de descobertes.
Comencen a voler fer moltes coses sols, expressen cada vegada més les seves preferències i descobreixen que també poden prendre petites decisions.
És l’època del famós:
—«Jo sol!»
Volen escollir la roba, pujar les escales sense ajuda, decidir quin conte llegireu o intentar fer-ho tot pel seu compte.
El problema és que el món no sempre funciona com ells esperen.
De vegades toca marxar del parc quan encara voldrien continuar jugant.
Altres vegades no poden menjar un gelat abans de sopar.
I moltes vegades encara no troben les paraules adequades per explicar el que senten.
Tot això genera una frustració enorme.
A més, la part del cervell encarregada de l’autocontrol, la planificació i la regulació emocional encara està madurant. Això significa que viuen les emocions amb una intensitat molt gran, però encara no saben com gestionar-les.
Per això, quan apareix una rabieta, normalment no és una decisió conscient per desafiar els adults.
El que passa és molt més senzill: l’emoció els desborda.
Amb el pas del temps, el llenguatge millora, aprenen a esperar, desenvolupen noves eines per expressar el que necessiten i aquestes explosions emocionals acostumen a anar disminuint de manera progressiva.
Què acostuma a desencadenar una rabieta?
Cada nen és diferent, però hi ha situacions que fan molt més probable que aparegui una rabieta.
Les més habituals són:
- Tenir gana o set.
- Estar cansat o haver dormit poc.
- Trobar-se malament o començar una malaltia.
- Haver rebut massa estímuls durant el dia.
- Canvis inesperats en la rutina.
- Haver de deixar una activitat que li agrada.
- No aconseguir allò que vol.
- No saber expressar amb paraules el que sent.
Moltes vegades pensem que la rabieta ha començat perquè li hem dit que no a una llaminadura o a un joguet.
Però aquest «no» acostuma a ser només la gota que fa vessar el got.
Potser aquell infant ja estava cansat perquè havia dormit poc. O feia hores que voltava fent encàrrecs amb la família. O tenia gana des de feia estona.
Quan coincideixen diversos factors, qualsevol petita frustració es fa molt més difícil de gestionar.
Per això és tan important mirar més enllà del moment concret i intentar entendre què hi ha al darrere d’aquella reacció.
Què passa al seu cervell durant una rabieta?
Quan un infant petit té una rabieta, moltes famílies tenen la sensació que deixa d’escoltar completament.
I, en certa manera, és exactament el que passa.
Durant aquests minuts, les zones del cervell relacionades amb les emocions prenen el control, mentre que l’escorça prefrontal —la part encarregada de raonar, controlar els impulsos i prendre decisions— encara no és prou madura per intervenir de manera eficaç.
Això explica per què intentar donar llargues explicacions enmig d’una rabieta gairebé mai funciona.
No és que el nen no vulgui escoltar.
És que, en aquell moment, no pot processar tota aquesta informació.
Els especialistes descriuen aquesta situació com un estat de desregulació emocional. El cervell està tan activat que primer necessita recuperar la calma abans de poder tornar a escoltar, aprendre o reflexionar.
Entendre aquest procés canvia completament la manera d’afrontar les rabietes en nens de 2 a 3 anys.
En lloc de preguntar-nos:
«Com puc fer que deixi de plorar?»
Podem començar a pensar:
«Què necessita ara mateix per tornar a sentir-se segur?»
Aquest petit canvi de perspectiva acostuma a marcar una gran diferència.
Com acompanyar les rabietes en nens de 2 a 3 anys amb calma
Cap pare ni cap mare aconsegueix mantenir la calma sempre.
Hi haurà dies en què tindràs tota la paciència del món i d’altres en què una rabieta més serà la gota que farà vessar el got.
I això també és normal.
Acompanyar una rabieta no significa fer-ho perfecte, sinó intentar oferir al nen allò que encara no pot fer per ell mateix: regular una emoció que l’està desbordant.
Els estudis sobre desenvolupament infantil coincideixen que, durant aquests primers anys, l’adult actua com un regulador extern. És a dir, presta la seva calma fins que el nen, a poc a poc, aprèn a trobar la seva pròpia.
Aquesta capacitat no apareix d’un dia per l’altre.
Es construeix, precisament, a través de moltes situacions quotidianes com aquestes.
Mantén la calma (encara que no sempre sigui fàcil)
Probablement és el consell que més es repeteix… i també el més difícil de posar en pràctica.
Després d’un dia llarg, amb presses o quan la rabieta esclata enmig d’un lloc públic, mantenir la calma pot semblar impossible.
Però hi ha una idea que val la pena recordar: els nens regulen les seves emocions a través dels adults que els acompanyen.
Si nosaltres cridem, ens enfadem o perdem el control, el seu cervell interpreta que la situació encara és més amenaçadora i la intensitat emocional acostuma a augmentar.
Això no vol dir que hagis de ser un pare o una mare perfecte.
Hi haurà dies en què també perdràs la paciència.
I no passa res.
El més important no és no equivocar-se mai, sinó intentar recuperar la calma i, si cal, reparar després el que hagi passat.
De vegades n’hi ha prou amb respirar profundament abans de respondre o recordar que el teu fill no està intentant posar-te a prova.
Simplement està passant per un moment molt difícil.
Valida el que sent
Quan un nen petit es desborda emocionalment, moltes vegades ni tan sols sap posar nom al que li està passant.
Per això ajuda tant sentir frases com:
- «Veig que estàs molt enfadat.»
- «Sé que volies continuar jugant.»
- «Entenc que estiguis trist perquè hem de marxar.»
No cal fer un gran discurs.
N’hi ha prou amb demostrar-li que algú entén el que està vivint.
Posar nom a les emocions no farà que la rabieta desaparegui de seguida, però sí que ajudarà el nen a construir, a poc a poc, el seu vocabulari emocional.
I aquesta serà una eina que l’acompanyarà tota la vida.
Comprendre no vol dir cedir
Una de les preguntes que més sovint es fan les famílies és aquesta:
«Si valido el que sent, no pensarà que li estic donant la raó?»
La resposta és no.
Podem entendre perfectament una emoció sense canviar el límit.
Per exemple:
«Entenc que vulguis continuar jugant, t’ho estaves passant molt bé. Però ara és hora de tornar a casa.»
O bé:
«Sé que t’agradaria escoltar un altre conte. A mi també m’agrada llegir amb tu. Però avui ja n’hem llegit un i ara toca dormir.»
El missatge és molt clar.
Les teves emocions són importants.
I els límits també.
Quan totes dues coses conviuen, el nen aprèn que frustrar-se forma part de la vida i que és possible travessar aquesta emoció sense que les normes canviïn.
Prioritza sempre la seguretat
Algunes rabietes en nens de 2 a 3 anys poden ser especialment intenses.
Hi ha infants que es llancen a terra, donen puntades de peu, tiren objectes o fins i tot intenten fer-se mal.
En aquestes situacions, la prioritat és protegir-los.
Retira els objectes amb què es puguin fer mal, acompanya’ls cap a un espai tranquil o subjecta’ls amb suavitat si hi ha risc que es lesionin.
L’objectiu no és castigar-los.
L’objectiu és oferir-los un entorn segur mentre aquesta tempesta emocional va passant.
Què convé evitar
Tan important com saber què podem fer és conèixer quines reaccions acostumen a empitjorar la situació.
Moltes vegades actuem amb la millor de les intencions, però el cansament o els nervis ens porten a respondre d’una manera que no ajuda gaire.
Cridar o respondre amb enfadament
Quan un adult també perd el control, el nen no aprèn a regular les seves emocions.
Simplement es troba una altra emoció intensa davant seu.
Intentar raonar mentre plora
És molt habitual explicar una vegada i una altra per què no pot fer alguna cosa.
Però, durant una rabieta, el cervell del nen no està preparat per escoltar explicacions llargues.
Ja hi haurà temps de parlar-ne quan hagi recuperat la calma.
Ridiculitzar-lo o avergonyir-lo
Frases com:
- «Quina vergonya.»
- «Mira com et mira tothom.»
- «Sembles un nadó.»
poden fer molt mal i no l’ajuden a aprendre a gestionar les seves emocions.
Cedir sempre perquè deixi de plorar
De vegades estem tan cansats que pensem:
«Li compro el que demana i així s’acaba tot.»
És una reacció comprensible.
Però si això es converteix en una rutina, el nen pot aprendre que insistir fins al final és una manera d’aconseguir allò que vol.
Això no vol dir que mai no puguem canviar d’opinió.
Vol dir que aquesta decisió no hauria de dependre únicament de la rabieta.
Com prevenir moltes rabietes
No podem evitar totes les rabietes en nens de 2 a 3 anys.
Formen part del desenvolupament i continuaran apareixent de tant en tant.
Però sí que podem reduir-ne moltes si parem atenció a alguns petits detalls del dia a dia.
Anticipa els canvis
Passar del parc a casa o apagar la televisió de cop acostuma a generar molta frustració.
En canvi, avisar uns minuts abans facilita molt la transició.
Per exemple:
«D’aquí a cinc minuts marxarem cap a casa.»
O bé:
«Et queden dues baixades més pel tobogan i després marxem.»
Encara que al principi protesti, a poc a poc aprendrà a preparar-se per al canvi.
Respecta les necessitats bàsiques
Pot semblar una cosa molt senzilla, però marca una gran diferència.
Un nen que ha descansat prou, ha menjat als seus horaris i no porta massa hores acumulant estímuls acostuma a tenir més recursos per gestionar la frustració.
De vegades, la millor prevenció no és cap tècnica educativa.
És, simplement, una bona migdiada.
Ofereix petites eleccions
A aquesta edat necessiten sentir que també poden decidir algunes coses.
No cal deixar-los triar-ho tot.
N’hi ha prou amb oferir dues opcions que, per a tu, siguin igualment vàlides.
Per exemple:
- «Prefereixes la samarreta blava o la verda?»
- «Vols rentar-te les dents abans o després del conte?»
D’aquesta manera afavorim la seva autonomia sense perdre els límits.
Reforça les conductes positives
Sovint concentrem tota la nostra atenció quan hi ha un problema.
Però els moments en què tot va bé també mereixen ser reconeguts.
En lloc de dir simplement:
«Molt bé.»
Pots concretar una mica més:
«Has esperat el teu torn molt bé.»
«M’ha agradat molt com has recollit les joguines.»
Aquest tipus de comentaris ajuden el nen a identificar quins comportaments volem reforçar.
Els contes també poden ajudar a acompanyar les emocions
Els primers anys de vida estan plens de grans descobertes. Els nens comencen a entendre el món que els envolta, aprenen a posar nom al que senten i, a poc a poc, desenvolupen eines per gestionar emocions com la frustració, la tristesa o l’enuig.
Els contes poden convertir-se en un gran suport durant aquesta etapa. Compartir una estona de lectura no només reforça el vincle entre adults i infants, sinó que també crea un espai tranquil per parlar del que senten i acompanyar moltes situacions quotidianes des de la calma.
A Nöpp Edicions trobaràs una col·lecció de contes per a nens de 0 a 3 anys pensada per acompanyar cada etapa del seu desenvolupament amb històries plenes de sensibilitat, aprenentatge i afecte.
Descobreix la nostra col·lecció de contes per a nens de 0 a 3 anys
Quan convé consultar un professional?
Les rabietes en nens de 2 a 3 anys formen part del desenvolupament de la majoria dels infants. Encara que alguns dies puguin semblar interminables, el més habitual és que aquestes explosions emocionals es vagin reduint a mesura que el nen desenvolupa el llenguatge, aprèn a expressar millor el que sent i adquireix noves eines per gestionar la frustració.
Tot i això, hi ha situacions en què és recomanable parlar-ne amb el pediatre o amb un professional especialitzat en desenvolupament infantil.
És aconsellable demanar una valoració si:
- Les rabietes són molt freqüents i molt intenses pràcticament cada dia.
- Acostumen a durar més de 15 o 20 minuts de manera habitual.
- El nen es fa mal sovint o agredeix altres persones amb molta intensitat.
- Té moltes dificultats per recuperar la calma, fins i tot amb l’ajuda d’un adult.
- Les rabietes continuen amb la mateixa intensitat més enllà dels quatre o cinc anys.
- Van acompanyades d’un retard important en el llenguatge o d’altres dificultats del desenvolupament.
Consultar amb un professional no significa necessàriament que hi hagi cap problema greu.
En moltes ocasions, n’hi ha prou amb rebre orientació adaptada a la situació de cada família per entendre millor què està passant i saber com acompanyar l’infant.
Preguntes freqüents
És normal que un nen tingui diverses rabietes al dia?
Sí. Entre els dos i els tres anys és força habitual que apareguin diverses rabietes, especialment durant períodes de cansament, canvis en la rutina o quan el nen està aprenent noves habilitats.
El més important no és comptar quantes en té, sinó observar si, a poc a poc, va adquirint més recursos per recuperar la calma.
He d’ignorar una rabieta?
Depèn de la situació.
Si el nen està segur i simplement expressa el seu enuig, mantenir la calma i evitar entrar en una discussió acostuma a ser una bona estratègia.
Ara bé, si necessita ajuda per regular-se o hi ha risc que es faci mal, el més important és quedar-se a prop i acompanyar-lo amb tranquil·litat.
Ignorar completament un infant poques vegades l’ajuda a aprendre a gestionar les seves emocions.
És millor deixar-lo plorar fins que es calmi?
Cada infant és diferent.
Alguns necessiten uns minuts d’espai abans de buscar el contacte amb l’adult. D’altres necessiten sentir que algú és al seu costat des del primer moment.
L’objectiu no és fer desaparèixer l’emoció com més aviat millor, sinó transmetre-li que està acompanyat mentre aprèn a travessar-la.
Les rabietes volen dir que el meu fill està mal educat?
No.
Les rabietes en nens de 2 a 3 anys formen part del desenvolupament emocional i cerebral.
Tenir una rabieta no significa que el nen sigui capritxós, desobedient o que els pares estiguin fent alguna cosa malament.
El que necessita en aquesta etapa és aprendre, a poc a poc, a reconèixer les seves emocions i descobrir maneres més adequades d’expressar-les.
Quan acostumen a desaparèixer les rabietes?
No hi ha una edat exacta.
En molts infants comencen a disminuir cap als quatre anys, quan el llenguatge, l’autocontrol i la capacitat per gestionar la frustració estan més desenvolupats.
Tot i això, cada nen segueix el seu propi ritme i comparar-lo amb altres infants gairebé mai no és útil.
Una etapa difícil… que també passarà
Quan una rabieta esclata enmig del supermercat o just quan aneu tard a algun lloc, és fàcil sentir que res del que fas funciona.
És normal desesperar-se, perdre la paciència alguna vegada o preguntar-se si ho estàs fent bé.
Però convé recordar una cosa important: una rabieta no defineix el teu fill, ni tampoc la manera com l’estàs educant.
Les rabietes en nens de 2 a 3 anys són un senyal que està creixent, descobrint la seva autonomia i aprenent, a poc a poc, a gestionar emocions que encara li resulten massa grans.
Cada vegada que l’ajudes a posar nom al que sent, mantens un límit amb calma o simplement ets al seu costat mentre recupera el control, li estàs ensenyant una habilitat que l’acompanyarà tota la vida.
No cal fer-ho perfecte.
N’hi ha prou amb ser-hi presents, amb afecte, paciència i la tranquil·litat de saber que aquesta etapa també passarà.
Fonts consultades
- American Academy of Pediatrics (AAP). Temper Tantrums: What Parents Need to Know.
- American Academy of Pediatrics. Framework for Approaching Healthy Mental and Emotional Development in Pediatrics (2026).
- HealthyChildren.org (American Academy of Pediatrics). Top Tips for Surviving Tantrums.
- Centers for Disease Control and Prevention (CDC). Essentials for Parenting Toddlers and Preschoolers.
- Centers for Disease Control and Prevention (CDC). Tips for Using Ignoring.
- ZERO TO THREE. Toddler Tantrums 101: Why They Happen and What You Can Do (2024).
- Havighurst, S. et al. Emotion Socialization Parenting Interventions Targeting Emotional Competence in Young Children: A Systematic Review and Meta-analysis of Randomized Controlled Trials. Clinical Psychology Review, 2023.