Arriba la nit. Després del bany, el pijama i el conte, sembla que ja està tot a punt per anar a dormir. Li fas un petó de bona nit, apagues el llum i, just quan estàs a punt de sortir de l’habitació, sents:
—«Pots deixar la porta una mica oberta?»
O potser:
—«Crec que hi ha un monstre sota el llit.»
Per a un adult és fàcil veure que no hi ha cap perill. Però, per a un nen, aquesta por és completament real. No exagera, no intenta cridar l’atenció ni busca una excusa per no anar a dormir. En aquell moment, la seva imaginació fa que allò que tem li sembli absolutament real.
Per això, una de les preguntes més habituals entre mares i pares és com treure la por de la foscor als nens sense obligar-los a afrontar-la, sense minimitzar el que senten i sense convertir cada vespre en una batalla.
La bona notícia és que la por de la foscor forma part del desenvolupament de molts infants i, en la majoria dels casos, acaba desapareixent a mesura que guanyen confiança i maduresa. El que realment marca la diferència no és trobar una solució immediata, sinó la manera com els acompanyem mentre aprenen a sentir-se segurs.
Per què apareix la por de la foscor?
Abans d’intentar treure la por de la foscor als nens, convé entendre per què apareix.
Quan són petits, la seva imaginació comença a desenvolupar-se a un ritme sorprenent. Cada dia descobreixen coses noves, inventen històries, recorden escenes que els han cridat l’atenció i fins i tot són capaços d’imaginar situacions que mai no han viscut.
Això té moltíssims aspectes positius, però també fa que apareguin algunes pors.
La foscor, per si mateixa, no fa por. El que passa és que, en no poder veure clarament el que els envolta, la imaginació omple aquests «espais buits». Una ombra pot semblar una persona. Un munt de roba damunt d’una cadira pot convertir-se en un monstre. Fins i tot un soroll habitual de la casa pot semblar inquietant.
A més, al final del dia tots estem més cansats, també els nens. Quan arriba la nit els costa més gestionar les emocions i qualsevol preocupació sembla molt més gran del que realment és.
Per això, moltes vegades la por no és tant a la foscor com a allò que creuen que s’hi amaga.
Les pors més habituals solen ser:
- Monstres.
- Ombres que interpreten com si fossin persones.
- Sorolls desconeguts.
- Lladres.
- Malsons o somnis desagradables.
Cada nen viu aquesta etapa d’una manera diferent. Alguns expliquen exactament què els preocupa, mentre que d’altres simplement diuen que no volen apagar el llum o que prefereixen dormir acompanyats.
Escoltar-los sense jutjar-los és el primer pas per poder ajudar-los.
Com treure la por de la foscor als nens sense negar el que senten
Quan un fill té por, és completament normal voler tranquil·litzar-lo tan aviat com sigui possible.
El primer impuls acostuma a ser dir coses com:
«No passa res.»
«Aquí no hi ha res.»
«No tinguis por.»
Ho fem amb la millor de les intencions.
El problema és que, quan un nen sent por, el seu cervell no busca una explicació lògica. El que busca és sentir-se segur.
Per això, dir-li simplement que «no passa res» poques vegades aconsegueix que deixi de tenir por.
Valida primer l’emoció
Una de les maneres més eficaces de treure la por de la foscor als nens no és convèncer-los que s’equivoquen, sinó fer-los sentir compresos.
Validar no significa donar-los la raó quan diuen que hi ha un monstre sota el llit.
Vol dir reconèixer que l’emoció que estan sentint és real.
Pots respondre amb frases com:
«Entenc que ara mateix tinguis por.»
«De vegades, quan tot és fosc, és fàcil sentir-se insegur.»
«Sóc aquí amb tu.»
En canvi, comentaris com:
- «Això són bajanades.»
- «Ja ets massa gran per tenir por.»
- «No siguis poruc.»
acostumen a provocar l’efecte contrari.
El nen no deixa de tenir por. L’únic que aprèn és que no hauria d’explicar el que sent.
I quan un nen sent que pot parlar lliurement del que el preocupa, és molt més fàcil acompanyar-lo perquè, a poc a poc, vagi guanyant confiança.
Ajuda’l a posar nom al que el preocupa
Hi ha nits en què preguntem:
—«Què et passa?»
I la resposta és simplement:
—«No ho sé.»
És completament normal.
Molts nens encara no tenen les eines necessàries per explicar exactament què estan sentint.
En lloc de buscar una resposta immediata, prova de fer preguntes que els ajudin a expressar el que imaginen.
Per exemple:
- «Hi ha alguna cosa concreta que et faci por?»
- «Què creus que hi pot haver quan apaguem el llum?»
- «Hi ha alguna cosa que et faci sentir insegur?»
No es tracta d’alimentar la seva imaginació ni d’entrar en el joc de la por.
Es tracta d’entendre què hi ha darrere d’aquesta emoció.
Perquè no és el mateix un nen que té por després d’haver tingut un malson que un altre que s’ha impressionat amb una pel·lícula, o un que simplement està passant per una etapa de més sensibilitat.
Com millor entenguem l’origen de la por, més fàcil serà acompanyar-lo de la manera que realment necessita.
No intentis que la superi d’un dia per l’altre
Si busques treure la por de la foscor als nens, probablement aquest sigui el consell més important de tots.
No cal obligar-los.
És fàcil caure en frases com:
- «Apaga el llum, que ja ets gran.»
- «No tornaré a entrar a l’habitació.»
- «Has d’aprendre a dormir sol.»
Tot i que es diguin amb bona intenció, acostumen a augmentar l’ansietat.
Pensa per un moment en allò que més por et fa.
T’ajudaria que algú t’hi obligués a enfrontar-te de cop?
Probablement no.
Amb els nens passa exactament el mateix.
Els especialistes recomanen una exposició gradual i respectuosa. És a dir, acompanyar-los mentre, a poc a poc, van guanyant seguretat.
Els primers dies pots quedar-te assegut al costat del llit uns minuts. Més endavant, quedar-te a prop de la porta. Després, n’hi haurà prou amb acomiadar-te i recordar-li que seràs a prop si et necessita.
L’objectiu no és que demà deixi de tenir por.
El que realment importa és que descobreixi, a poc a poc, que és capaç de sentir-se segur fins i tot quan aquesta por apareix.
La rutina de nit pot marcar la diferència
Quan un nen té por de la foscor, és fàcil pensar que tot comença en el moment en què apaguem el llum. Tanmateix, el que passa durant l’hora prèvia també hi influeix, i molt.
Els nens troben seguretat en allò que poden anticipar. Saber què vindrà després els ajuda a relaxar-se i fa que l’hora d’anar a dormir sigui molt més previsible.
No cal preparar una rutina complicada. De fet, les més senzilles solen ser les que millor funcionen.
Una seqüència com aquesta acostuma a ser suficient:
- Un bany relaxant.
- Posar-se el pijama.
- Rentar-se les dents.
- Llegir un conte.
- Un petó, una abraçada… i a dormir.
L’important no és quant dura la rutina, sinó que es repeteixi cada vespre d’una manera semblant. A poc a poc, el cervell del nen aprèn a associar aquests petits gestos amb el moment de descansar.
També és recomanable evitar les pantalles durant l’última hora del dia. La llum que emeten i el tipus d’estímuls que ofereixen poden dificultar que es relaxin i fer que la imaginació continuï molt activa quan arriba l’hora d’anar al llit.
És bona idea deixar un llum encès?
És una de les preguntes que més es fan les famílies.
És millor acostumar-lo a dormir completament a les fosques o deixar un petit llum durant la nit?
No hi ha una única resposta.
Si un llum de companyia tènue ajuda el nen a sentir-se més tranquil, pot convertir-se en un bon suport mentre va guanyant confiança. L’important és que sigui una llum càlida i de baixa intensitat, suficient perquè pugui orientar-se si es desperta, però sense il·luminar tota l’habitació.
Una cosa semblant passa amb deixar la porta una mica oberta. Per a alguns nens, sentir que els pares continuen a prop o veure un petit fil de llum des del passadís els aporta la tranquil·litat que necessiten per relaxar-se.
Amb el temps, i sense necessitat de pressionar-los, aquestes ajudes acostumen a deixar de ser necessàries.
Què fer si diu que hi ha monstres?
És una de les situacions més habituals.
El nen mira fixament un racó de l’habitació, assenyala sota el llit o no deixa de mirar l’armari convençut que hi ha un monstre amagat.
El nostre primer impuls acostuma a ser revisar tota l’habitació per demostrar-li que no hi ha res.
Tanmateix, fer-ho cada nit pot reforçar, sense voler, la idea que realment hi havia alguna cosa per comprovar.
Tampoc no sol funcionar respondre simplement:
«Els monstres no existeixen.»
Per a un nen petit, allò que imagina pot semblar tan real com qualsevol altra cosa que veu durant el dia.
Una resposta molt més útil podria ser:
«Entenc que això et pugui fer por. De vegades la nostra imaginació ens fa creure coses que semblen molt reals. El més important és que aquí estàs segur i jo sóc amb tu.»
D’aquesta manera validem l’emoció sense confirmar que existeixi cap perill.
Amb el temps, aprendrà a diferenciar cada vegada millor allò que imagina del que passa realment.
Els objectes d’aferrament també poden ajudar
Molts nens dormen abraçats a un peluix, una manteta o qualsevol objecte que els resulta familiar.
Lluny de ser un mal costum, aquests objectes acostumen a convertir-se en una font de seguretat quan els adults ja no són presents.
Per a ells representen alguna cosa coneguda, que els acompanya i els ajuda a afrontar millor el moment de quedar-se sols a l’habitació.
No cal retirar-los de pressa ni insistir que ja són massa grans per dormir-hi.
En la majoria dels casos serà el mateix nen qui, quan se senti preparat, deixarà de necessitar-los de manera espontània.
Els contes també poden ajudar quan apareix la por de la foscor
No existeix cap conte capaç de fer desaparèixer la por d’un dia per l’altre.
Però sí que hi ha històries que ajuden els nens a comprendre millor el que senten.
Moltes vegades els resulta més fàcil identificar-se amb un personatge que viu una situació semblant que explicar directament allò que els preocupa. A través dels contes descobreixen que tenir por és completament normal, que no són els únics a qui els passa i que, a poc a poc, aquesta por també pot canviar.
A més, llegir junts abans d’anar a dormir transforma aquest moment del dia en un espai de calma i connexió. Compartir uns minuts de lectura ajuda a baixar el ritme, reforça el vincle amb els adults i converteix la rutina de nit en un moment segur i previsible.
A Nöpp Edicions creiem en aquest poder dels contes per acompanyar les famílies. Per això hem creat el Pack Dolços Somnis de Nöpp, una selecció d’històries pensades per gaudir abans d’anar a dormir i convertir aquest moment en un petit ritual compartit.
Entre elles hi trobaràs Lluna, un conte que convida a descobrir la nit des d’una mirada amable, apropant la foscor amb delicadesa, imaginació i tendresa. No pretén fer desaparèixer la por de manera immediata, sinó obrir la porta a parlar de les emocions amb naturalitat i oferir als més petits la tranquil·litat de sentir-se acompanyats mentre aprenen a afrontar-les.
Perquè, moltes vegades, el que un nen necessita no és deixar de tenir por a l’instant. El que realment necessita és descobrir que pot sentir-se segur fins i tot quan aquesta por apareix.
Descobreix: Pack Dolços Somnis
Converteix la rutina de nit en un moment de calma amb el Pack Dolços Somnis. Inclou el conte Lluna i un bonic penjoll de tela amb estrelles de regal per acompanyar els més petits abans d’anar a dormir.
Els errors que solem cometre sense adonar-nos-en
Quan busquem treure la por de la foscor als nens, és normal voler trobar una solució ràpida. Tanmateix, algunes estratègies que semblen funcionar en aquell moment poden fer que aquesta etapa s’allargui més del compte.
Minimitzar el que sent
Frases com:
- «Això són bajanades.»
- «No passa res.»
- «Ja ets massa gran per tenir por.»
poden fer que el nen deixi de parlar de la seva por, però no que deixi de sentir-la.
Escoltar-lo, validar el que li passa i acompanyar-lo acostuma a ser molt més útil que intentar convèncer-lo que no hauria de tenir por.
Obligar-lo a enfrontar-se a la foscor
Forçar la situació poques vegades ajuda.
Els nens guanyen confiança quan senten que tenen un adult al seu costat que els acompanya, no quan es veuen obligats a afrontar sols allò que els espanta.
Canviar la rutina cada nit
Una nit deixem el llum encès. L’endemà dormim amb ell. La següent decidim que ja no entrarem més a l’habitació.
Aquests canvis constants acostumen a generar més inseguretat.
Mantenir una rutina estable i respondre d’una manera semblant cada nit ajuda el nen a saber què pot esperar.
Exposar-lo a continguts que el puguin impressionar
Pel·lícules, vídeos o fins i tot converses entre adults poden deixar imatges que reapareguin just quan s’apaga el llum.
Durant l’última hora del dia és preferible apostar per activitats tranquil·les, jocs relaxats i contes que transmetin calma i seguretat.
Quan convé consultar un professional?
En la majoria dels casos, la por de la foscor forma part del desenvolupament normal i va desapareixent a poc a poc a mesura que el nen guanya confiança i maduresa.
Tanmateix, hi ha situacions en què és recomanable consultar amb el pediatre o amb un psicòleg infantil per descartar que hi hagi alguna dificultat afegida.
És aconsellable demanar una valoració professional si:
- La por es manté durant molts mesos sense mostrar millora.
- El nen evita dormir a la seva habitació de manera persistent.
- El descans de tota la família es veu afectat durant un període prolongat.
- Apareixen crisis d’ansietat, símptomes físics intensos o un malestar desproporcionat.
- La por va començar després d’una experiència especialment estressant o traumàtica.
- Deixa de participar en activitats quotidianes per por de quedar-se a les fosques.
Demanar ajuda no vol dir que hi hagi un problema greu. En moltes ocasions, n’hi ha prou amb rebre unes pautes adaptades a la situació de cada família perquè tot torni a encarrilar-se.
Preguntes freqüents
A quina edat apareix la por de la foscor?
El més habitual és que aparegui entre els 2 i els 8 anys, coincidint amb el desenvolupament de la imaginació i la capacitat d’anticipar situacions. No tots els nens ho viuen igual, però és una etapa molt freqüent durant la infància.
És recomanable deixar un llum encès?
Sí, sempre que sigui una llum tènue i càlida. Per a molts nens representa un suport temporal que els ajuda a sentir-se més segurs mentre van guanyant confiança per dormir amb l’habitació completament a les fosques.
L’he d’obligar a dormir sol?
No. Si busques treure la por de la foscor als nens, obligar-los a enfrontar-se al seu temor poques vegades és la millor opció.
L’evidència actual recomana acompanyar-los de manera gradual, respectant el seu ritme i oferint-los seguretat mentre desenvolupen eines per afrontar aquesta por per si mateixos.
Quant triga a desaparèixer?
No hi ha un termini concret.
En alguns nens millora al cap de poques setmanes i, en d’altres, pot allargar-se durant alguns mesos. El més important és observar si, a poc a poc, la por va perdent intensitat i el nen guanya confiança per afrontar la nit.
Una por que també forma part de créixer
Veure un fill espantat mai és fàcil. És normal voler trobar una solució ràpida i fer tot el possible perquè deixi de passar-ho malament com més aviat millor.
Tanmateix, quan parlem de treure la por de la foscor als nens, no es tracta d’aconseguir que deixin de tenir por d’un dia per l’altre.
Es tracta d’acompanyar-los mentre descobreixen que poden sentir-se segurs fins i tot quan aquesta por apareix.
Cada conversa abans d’anar a dormir, cada abraçada, cada conte compartit i cada nit en què senten que un adult és al seu costat contribueixen a construir aquesta confiança que, a poc a poc, acabarà substituint la por.
Perquè créixer també vol dir aprendre a afrontar allò que ens fa por. I fer-ho acompanyats sempre és molt més fàcil.
Fonts consultades
- American Academy of Pediatrics (HealthyChildren): Fears & Phobias in Children: How Parents Can Help.
- American Academy of Pediatrics (HealthyChildren): Nightmares, Night Terrors & Sleepwalking in Children.
- American Academy of Pediatrics (HealthyChildren): Brush, Book, Bed: How to Structure Your Child’s Nighttime Routine.
- NHS (National Health Service): Sleep and Young Children.
- Chelsea and Westminster Hospital NHS Foundation Trust: Sleep Support for Children and Families.