Hi ha un moment que viuen gairebé totes les famílies. De sobte, aquell infant que fins fa poc s’adormia tranquil comença a demanar que la porta quedi una mica oberta, diu que hi ha un monstre sota el llit o plora quan una persona desconeguda intenta agafar-lo en braços. És aleshores quan apareix el dubte: és normal o m’hauria de preocupar?
La resposta, en la majoria dels casos, és tranquil·litzadora. La por forma part del desenvolupament infantil i evoluciona igual que ho fan el llenguatge, la motricitat o la manera de relacionar-se amb els altres. No tots els infants tenen les mateixes pors ni apareixen exactament al mateix moment, però sí que hi ha etapes en què determinades pors són especialment freqüents.
Si et preguntes a quina edat comencen les pors en els infants, has de saber que poden aparèixer des del primer any de vida i que van canviant a mesura que maduren, coneixen millor el món i desenvolupen la imaginació. Comprendre aquesta evolució ajuda a acompanyar-los amb paciència i a saber quan simplement necessiten el nostre suport i quan convé consultar un professional.
A més, cal recordar que cada infant viu aquesta etapa d’una manera diferent. Alguns gairebé no mostren preocupacions, mentre que d’altres necessiten més temps per sentir-se segurs en determinades situacions. El temperament, les experiències que han viscut i fins i tot els canvis en la rutina poden influir en la manera com expressen les seves emocions. Per això, quan les famílies es pregunten a quina edat comencen les pors en els infants, no busquen únicament una xifra, sinó entendre si el que està vivint el seu fill o filla entra dins del que és esperable. Conèixer com evoluciona la por durant la infància ajuda a afrontar-la amb més tranquil·litat i evita caure en errors habituals, com treure-li importància o intentar eliminar-la massa de pressa.
A quina edat comencen les pors en els infants?
Les primeres pors solen aparèixer entre els 6 i els 8 mesos de vida. En aquesta edat, el nadó ja reconeix perfectament les persones que formen part del seu entorn més proper i comença a reaccionar de manera diferent davant de les persones que no coneix.
Per això és habitual que plori quan algú intenta agafar-lo en braços o que s’angoixi quan la mare o el pare surten de l’habitació. Tot i que pot resultar esgotador per a les famílies, aquesta ansietat per separació forma part del desenvolupament normal i acostuma a ser un senyal que el vincle afectiu està ben establert.
Amb el pas del temps, aquestes primeres pors desapareixen i deixen pas a d’altres de noves. La imaginació, les experiències que viuen i la seva manera d’entendre el món fan que allò que els preocupa canviï amb l’edat.
Com evolucionen les pors al llarg de la infància
Cada etapa té els seus propis reptes. Saber què acostuma a passar en cada moment permet comprendre millor les reaccions dels infants i respondre amb més calma.
De 0 a 2 anys: descobrir el món també fa una mica de por
Durant els primers anys tot és nou. Els sorolls forts, les persones desconegudes o separar-se de qui els fa sentir segurs poden generar-los una gran inquietud.
És freqüent que apareguin pors com:
- Les persones desconegudes.
- La separació dels pares o cuidadors.
- Els sorolls intensos, com una aspiradora o un assecador.
- Alguns objectes grans o que es mouen de manera inesperada.
En aquesta etapa no necessiten llargues explicacions. El que realment els transmet seguretat és el contacte físic, les rutines i la sensació que sempre hi ha un adult disponible per protegir-los.
Encara que siguin massa petits per seguir una història complexa, compartir una estona de lectura enforteix aquest vincle. Els contes d’animals per a infants són una manera excel·lent d’introduir les emocions i crear moments de calma abans d’anar a dormir.
Entre els 2 i els 3 anys: quan la imaginació comença a enlairar-se
A partir dels dos anys passa una cosa meravellosa: la imaginació floreix. Els infants inventen històries, converteixen una capsa en un vaixell pirata i parlen amb personatges imaginaris. Tanmateix, aquesta creativitat també fa que els sigui difícil distingir entre allò que és real i allò que només existeix en la seva ment.
Per això comencen a aparèixer pors com:
- La foscor.
- Els monstres.
- Alguns animals.
- Les disfresses.
- Dormir sols.
- Els sorolls inesperats.
Moltes vegades la nostra primera reacció és dir-los que no passa res o que els monstres no existeixen. Però, per a ells, aquesta por és ben real. En lloc d’intentar convèncer-los, acostuma a ser més útil escoltar-los i posar nom al que senten.
Els contes també poden convertir-se en un gran aliat. Llegir plegats llibres per a infants de 3 anys, on els protagonistes afronten petites preocupacions, els ajuda a identificar les seves emocions i a entendre que sentir por és una cosa completament normal.
Si el moment més complicat del dia arriba quan toca apagar el llum, també et pot ajudar el nostre article sobre Com treure la por a la foscor als infants sense pressionar-los, on trobaràs estratègies respectuoses per acompanyar aquesta situació.
Dels 4 als 5 anys: els monstres semblen molt reals
Entre els quatre i els cinc anys la imaginació arriba a un dels seus moments més intensos. És l’edat en què qualsevol ombra pot convertir-se en un monstre i un soroll estrany els pot fer pensar que hi ha algú amagat a casa.
Encara que des de fora pugui semblar una por irracional, per a ells té tot el sentit del món.
En aquests casos funciona molt millor fer preguntes que donar respostes ràpides. Preguntar què creuen que hi ha, què els preocupa o què pensen que els podria ajudar els permet expressar el que senten i sentir-se acompanyats.
La lectura continua sent una eina molt valuosa. Hi ha llibres per a infants de 4 anys que parlen de les emocions d’una manera propera, ajudant-los a descobrir que tots sentim por alguna vegada i que, a poc a poc, podem aprendre a gestionar-la.
Dels 6 als 8 anys: apareixen preocupacions més relacionades amb la realitat
Quan comencen Primària canvien moltes coses. Els infants entenen millor com funciona el món i moltes de les pors imaginàries comencen a perdre força.
En el seu lloc apareixen preocupacions com:
- Suspendre un examen.
- Parlar davant de la classe.
- No fer amics.
- Que els passi alguna cosa als seus pares.
- Les tempestes o alguns fenòmens naturals.
A quina edat comencen les pors en els infants relacionades amb l’escola?
És habitual que aquest tipus de preocupacions apareguin entre els 6 i els 8 anys, quan comencen a ser més conscients de l’opinió dels altres i de les responsabilitats escolars.
En aquesta etapa és especialment important reforçar l’autoestima i recordar-los que equivocar-se forma part de l’aprenentatge. Quan senten que poden parlar de les seves preocupacions sense por de ser jutjats, acostumen a afrontar molt millor els reptes del dia a dia.
La lectura també els pot ajudar a desenvolupar confiança i empatia. Si ja llegeixen sols o estan començant a fer-ho, pots trobar històries adaptades a les nostres categories de llibres per a infants de 6 anys i llibres per a infants de 7 a 8 anys.
A partir dels 9 anys: canvien les pors, però continuen necessitant suport
A mesura que creixen, els monstres deixen de preocupar-los, però apareixen altres temors molt més reals.
Comencen a pensar en:
- Les notes.
- El seu grup d’amics.
- Encaixar amb els altres.
- Les malalties.
- Els conflictes familiars.
- Les notícies que veuen a internet o a la televisió.
En moltes ocasions ja no expressen la por plorant, sinó mostrant més irritabilitat, dificultats per dormir o evitant determinades situacions.
En aquesta etapa continua sent important reservar moments per parlar sense presses i compartir activitats en família. Llegir plegats o comentar una història pot obrir converses que, d’una altra manera, potser no sorgirien.
Si busques lectures adaptades a aquesta edat, pots descobrir la nostra selecció de llibres per a infants de 10 a 12 anys, amb històries que connecten amb les inquietuds pròpies d’aquesta etapa.
Com ajudar un infant quan té por
Encara que no puguem evitar que els nostres fills sentin por, sí que podem ensenyar-los a afrontar-la d’una manera saludable.
Escolta abans d’intentar tranquil·litzar
Quan un infant diu que té por, normalment no busca una explicació lògica. El que necessita és sentir que un adult entén com se sent.
Frases com «Soc aquí amb tu», «Entenc que això et faci por» o «Ho mirarem junts» acostumen a ser molt més útils que un simple «No passa res».
Mantingues la calma
Els infants observen constantment les nostres reaccions. Si nosaltres responem amb serenitat, els transmetem la sensació que la situació està sota control.
Aneu avançant a poc a poc
Obligar-los a enfrontar-se de cop a allò que els fa por gairebé mai no funciona. És preferible acompanyar-los de manera gradual, respectant el seu ritme i celebrant cada petit progrés.
Evita utilitzar la por per educar
Expressions com «Vindrà el papu» o «Si no fas cas, se t’enduran» poden semblar inofensives, però generen inseguretat i dificulten que aprenguin a gestionar les seves emocions d’una manera saludable.
Els contes també ajuden a parlar de les emocions
Moltes vegades és més fàcil parlar d’un personatge que d’un mateix.
Quan un infant veu que el protagonista d’una història també sent por i aconsegueix superar-la amb ajuda, entén que ell tampoc no està sol. A més, la lectura compartida crea un espai tranquil on sovint sorgeixen converses molt valuoses de manera espontània.
Quan convé demanar ajuda professional?
La majoria de les pors infantils desapareixen a mesura que els infants guanyen confiança i acumulen noves experiències. Tot i això, convé consultar un professional si la por:
- Es manté durant diversos mesos sense millorar.
- Li impedeix dormir o anar a l’escola.
- Fa que eviti activitats habituals.
- Li provoca un gran patiment o ansietat.
- Afecta de manera important la vida familiar.
En aquests casos, una valoració precoç pot ajudar a identificar què està passant i oferir eines tant a l’infant com a la seva família.
Al cap i a la fi, créixer també significa aprendre a enfrontar-se, a poc a poc, a allò que ens fa por. El nostre paper com a adults no és evitar que tinguin por, sinó acompanyar-los mentre descobreixen que, amb suport, paciència i confiança, són molt més valents del que imaginen.
Cada infant té el seu propi ritme i no tots superen les pors al mateix temps. Alguns necessitaran només unes quantes setmanes per guanyar confiança, mentre que d’altres requeriran més acompanyament. El més important és oferir-los un entorn segur on puguin expressar el que senten sense por de ser jutjats. Si algun dia et tornes a preguntar a quina edat comencen les pors en els infants, recorda que no existeix una edat exacta per deixar de tenir-ne. El que és realment important és que, amb el suport dels adults, aprenguin a poc a poc a comprendre-les, afrontar-les i descobrir que són capaços de superar allò que avui els preocupa.
Fonts
- American Academy of Pediatrics. (2023). Miedos y fobias en los niños: cómo pueden ayudar los padres. HealthyChildren.org.
- American Academy of Pediatrics. (2022). Ayude a su hijo a manejar la ansiedad: consejos para el hogar y la escuela. HealthyChildren.org.
- American Academy of Pediatrics. (2022). Ansiedad de separación y problemas para dormir en niños pequeños. HealthyChildren.org.
- UNICEF Uruguai. (2024). Miedos en la primera infancia: qué hacer cuando aparecen.