Dormir bé és especialment important durant els primers anys de vida. Entre els 12 i els 24 mesos, els infants passen per una etapa plena de canvis: comencen a caminar, amplien el vocabulari, guanyen autonomia i descobreixen constantment coses noves. I tot aquest desenvolupament necessita descans.
Com a referència, un infant d’aquesta edat sol necessitar entre 11 i 14 hores de son al dia, comptant les migdiades. Això, però, no significa que tots dormin exactament el mateix ni que ho hagin de fer tota la nit seguida.
De fet, despertar-se alguna nit, reclamar els pares o passar una temporada en què costa més anar al llit pot formar part del desenvolupament normal. El problema apareix quan aquestes dificultats es mantenen en el temps, són molt intenses o comencen a afectar el benestar de l’infant durant el dia.
Per això, quan parlem de trastorns del son en infants d’1 a 2 anys, és important distingir entre una mala temporada i un problema que convé consultar amb el pediatre.
Trastorns del son en infants d’1 a 2 anys més habituals
No tots els problemes relacionats amb el descans són iguals. Alguns tenen un component principalment conductual, mentre que d’altres poden estar relacionats amb la respiració, determinades malalties o la mateixa maduració del sistema nerviós.
A més, no tots els trastorns del son en infants d’1 a 2 anys es manifesten de la mateixa manera. Mentre que alguns infants tenen dificultats per adormir-se, d’altres agafen el son fàcilment però es desperten diverses vegades durant la nit.
Insomni infantil
És una de les dificultats més habituals durant la primera infància. Es pot manifestar perquè l’infant tarda molt a adormir-se, protesta cada nit quan arriba l’hora d’anar al llit o es desperta repetidament i necessita ajuda per tornar a dormir.
Moltes vegades està relacionat amb les anomenades associacions del son. Per exemple, un infant que sempre s’adorm en braços pot reclamar aquesta mateixa situació quan es desperta breument durant la nit.
També hi entra en joc l’ansietat per separació, molt habitual a aquesta edat. L’infant comença a ser més conscient que els pares poden marxar i l’hora d’anar a dormir pot convertir-se, precisament per això, en un moment complicat. Dins dels trastorns del son en infants d’1 a 2 anys, aquest tipus de dificultat per agafar o mantenir el son és una de les situacions que més preocupen les famílies.
Apnea obstructiva del son
En aquest cas convé prestar una mica més d’atenció.
Un infant pot roncar puntualment perquè està refredat o té el nas congestionat. En canvi, un ronc habitual, especialment si va acompanyat de pauses en la respiració, respiració amb esforç, sudoració o un son molt inquiet, s’hauria de consultar.
L’apnea obstructiva provoca tancaments parcials o complets de les vies respiratòries mentre l’infant dorm. Durant la infància pot estar relacionada, entre altres factors, amb unes amígdales o adenoides augmentades de mida.
Això no significa que tots els infants que ronquen tinguin apnea. Però si els roncs són freqüents o els pares observen que sembla que deixa de respirar durant uns segons, és convenient que ho valori el pediatre.
Parasòmnies: malsons, terrors nocturns i altres episodis
Les parasòmnies són comportaments o experiències que apareixen durant el son. Dins d’aquest grup trobem els malsons, els terrors nocturns, els despertars confusionals o el somnambulisme.
Encara que algunes poden aparèixer en infants petits, moltes són més freqüents a partir dels 3 anys.
Un terror nocturn, per exemple, pot resultar molt impactant per als pares: l’infant pot plorar, cridar o semblar molt espantat sense estar realment despert. L’endemà, normalment no recorda què ha passat.
Els malsons són diferents. En aquest cas, l’infant sí que es desperta i pot cercar el consol dels pares. A mesura que augmenta la seva imaginació també poden aparèixer noves pors relacionades amb la foscor, els sorolls o el fet de quedar-se sol.
Moviments durant el son
Balancejar el cos o el cap abans d’adormir-se pot resultar estrany vist des de fora, però determinats moviments rítmics són relativament freqüents durant els primers anys.
Normalment disminueixen a mesura que l’infant creix. Tot i així, si els moviments són molt intensos, provoquen lesions, apareixen repetidament durant tota la nit o van acompanyats d’altres símptomes, convé comentar-ho amb el pediatre.
La síndrome de les cames inquietes i altres trastorns del moviment també poden interferir en el descans, encara que resulten més difícils d’identificar a una edat en què l’infant encara no pot explicar clarament què sent.
Per què apareixen els trastorns del son en infants d’1 a 2 anys?
No sempre hi ha una única causa darrere dels trastorns del son en infants d’1 a 2 anys. De fet, és bastant habitual que coincideixin diversos factors.
Els canvis en la rutina en són un. Començar l’escola infantil, fer un viatge, canviar d’habitació o passar uns dies fora de casa pot alterar temporalment el descans.
També cal tenir en compte el moment evolutiu. Aprendre a caminar, començar a parlar o desenvolupar una autonomia més gran són avenços enormes. Durant aquestes etapes, algunes famílies observen més despertars o una major resistència a anar al llit. Són les conegudes popularment com a “regressions del son”, encara que no constitueixen un diagnòstic mèdic en si mateixes.
I, per descomptat, hi ha causes molt més senzilles: un refredat, la sortida de les dents, una otitis, molèsties digestives o qualsevol situació que generi dolor o incomoditat pot fer que un infant que normalment dorm bé passi unes quantes nits pitjors.
Per aquest motiu, davant els trastorns del son en infants d’1 a 2 anys convé observar el context. Si el canvi coincideix amb una malaltia, un viatge o una nova etapa del desenvolupament i desapareix poc després, probablement ens trobem davant una situació passatgera.
Quan ens haurien de preocupar els trastorns del son en infants d’1 a 2 anys?
Més que fixar-nos en una nit concreta, és útil observar com dorm habitualment l’infant i com es troba durant el dia.
Convé demanar cita amb el pediatre si els problemes per dormir són persistents i estan afectant clarament la vida familiar o el benestar de l’infant. També si apareixen canvis importants de comportament, irritabilitat excessiva, cansament durant el dia o dificultats relacionades amb el creixement.
Per tant, no hem d’interpretar tots els trastorns del son en infants d’1 a 2 anys com un senyal que hi ha una malaltia. La freqüència, la durada i, sobretot, la presència d’altres símptomes són els factors que ajuden a determinar quan és necessari consultar.
Hi ha determinats senyals que mereixen una atenció especial:
- roncs forts i freqüents;
- pauses visibles en la respiració;
- dificultat o esforç per respirar mentre dorm;
- coloració blavosa o molt pàl·lida;
- moviments estranys que facin sospitar d’una crisi;
- despertars acompanyats de dolor de manera repetida;
- somnolència excessiva durant el dia;
- pèrdua d’habilitats adquirides prèviament o canvis significatius en el comportament.
Si l’infant presenta una dificultat important per respirar, canvia de color, no respon amb normalitat o es produeix qualsevol situació que sembli una emergència, cal cercar atenció mèdica immediata.
Què podem fer per ajudar-lo a dormir millor?
Quan no hi ha senyals d’alarma, molts trastorns del son en infants d’1 a 2 anys milloren treballant un aspecte aparentment senzill: la rutina.
A aquesta edat, saber què passarà després aporta molta seguretat. No cal organitzar un ritual complicat. Una seqüència com bany, pijama, llums més suaus, conte i llit pot ser suficient.
L’important és repetir-la.
També ajuda intentar mantenir horaris relativament estables per llevar-se, fer la migdiada i anar al llit. No cal complir-los al minut, però una diferència molt gran entre uns dies i uns altres pot dificultar que l’organisme estableixi un ritme.
Les pantalles tampoc són bones companyes just abans d’anar a dormir. La televisió, el mòbil o la tauleta aporten una estimulació que no afavoreix precisament la transició cap al descans. És preferible dedicar aquesta darrera estona del dia a activitats tranquil·les.
Llegir junts n’és una de les més senzilles.
Un conte curt permet abaixar el ritme, compartir uns minuts d’atenció exclusiva i crear un senyal molt clar: després d’aquesta història arriba l’hora de dormir. Si cercau lectures adaptades a aquesta etapa, podeu descobrir la nostra selecció de llibres per a infants de 2 anys, amb propostes que es poden incorporar fàcilment a aquest petit ritual nocturn.
I què feim quan es desperta durant la nit?
Els despertars breus formen part del son. Els adults també en tenim, encara que normalment ni tan sols els recordam.
Quan un infant petit es desperta i reclama els pares, l’ideal és respondre de manera tranquil·la i coherent amb la forma d’acompanyament que hagi triat cada família. Mantenir poca llum, parlar en veu baixa i evitar convertir el despertar en un moment de joc ajuda a transmetre que encara és hora de dormir.
No hi ha una única manera vàlida d’acompanyar aquests despertars. Hi ha famílies que prefereixen quedar-se al costat de l’infant i d’altres que treballen progressivament perquè pugui tornar a adormir-se amb menys ajuda.
L’important és que les expectatives siguin realistes. Dormir de manera completament autònoma no passa exactament a la mateixa edat en tots els infants. Precisament per això, alguns trastorns del son en infants d’1 a 2 anys poden millorar a mesura que l’infant madura i adquireix noves formes de regular-se.
Et recomanam el nostre article: Crisi del son als 20 mesos: per què passa i com afrontar-la.
Necessiten tractament mèdic?
En la majoria dels trastorns del son en infants d’1 a 2 anys, el primer abordatge consisteix a revisar els horaris, les rutines, les associacions del son i els possibles factors que puguin estar interferint en el descans.
Quan el pediatre sospita que hi ha una causa mèdica, l’avaluació canvia. Si hi ha roncs freqüents i pauses respiratòries, per exemple, pot ser necessari estudiar una possible apnea obstructiva i valorar la derivació a una unitat especialitzada.
El mateix passa si hi ha símptomes compatibles amb reflux, al·lèrgies, problemes respiratoris, dolor recurrent o altres malalties.
Els medicaments per dormir no s’haurien de convertir en una solució casolana. La melatonina, per exemple, es pot utilitzar en determinades situacions pediàtriques, però la indicació, la dosi i la durada les ha de valorar un professional sanitari. Tampoc no s’haurien d’administrar antihistamínics amb l’objectiu de provocar son, tret que hi hagi una indicació mèdica concreta.
En definitiva, els trastorns del son en infants d’1 a 2 anys no sempre indiquen que alguna cosa vagi malament. Moltes vegades formen part d’una etapa concreta i desapareixen quan es recupera una rutina estable o quan se supera un determinat moment del desenvolupament.
Una setmana complicada no significa necessàriament que hi hagi un trastorn. Ara bé, si alguna cosa en la manera de dormir de l’infant preocupa la família, es manté durant setmanes o va acompanyada de símptomes físics, comentar-ho amb el pediatre sempre serà una bona decisió.
Aquest article té caràcter informatiu i no substitueix la valoració ni les recomanacions d’un professional sanitari.
Fonts
- Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap). Alteraciones y trastornos del sueño en la infancia y adolescencia. Curso de Actualización Pediatría 2022.
- Associació Espanyola de Pediatria (AEP). Protocolos: Trastornos del sueño en niños. Protocolos actualizados en 2022.
- Grupo de Trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos del Sueño en la Infancia y Adolescencia en Atención Primaria. Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos del Sueño en la Infancia y Adolescencia en Atención Primaria. Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud.
- Ugarte Líbano R. Insomnio infantil. Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria (AEPap).
- FAPap. El sueño infantil en la consulta. Formación Activa en Pediatría de Atención Primaria.
- FAPap. Parasomnias en la edad pediátrica. Formación Activa en Pediatría de Atención Primaria.
- Manual Merck, versió per a professionals. Problemas del sueño en los niños.
- Manual Merck, versió per a professionals. Apnea obstructiva del sueño en niños.
- Organització Mundial de la Salut (OMS). Directrices sobre actividad física, comportamiento sedentario y sueño para menores de 5 años.